Sotmetiment de la vella Europa als mercats.

Ben bé a la vista del que corre en aquestos dies ja es pot afirmar  que és una realitat constatable, la democràcia esta sent substituïda pels mercats. Es delirant vorer dia a dia com les noticies dels mercats de valors ens parlen de ruina imminent als Estats de la Unió Europea, o la vista de la situació deuria de dir-li Comunitat Econòmica a seques, ja que no hi ha interès de valorar com protegir els drets dels ciutadans en general, que són els que en darrer termini acabem pagant les situacions de gestions defectuoses, de governs siguen del color polític que siguen. La situació al meu parer ve donada per el poc interes en general dels mandataris Europeus en fer realitat una Europa de ciutadans -reitere-, i dedicar-se exclusivament a generar una unió financera de beneficis, i ací tenim el resultat. Una situació de pura i durament mercantil sense un recolzament clarament democràtic.

Es difícil des de la postura d’un humil apicultor, que es el que sóc de moment, i es el que sustenta – malauradament afectat com no per la crisi- la meva projecció de creixement personal en aquesta carrera de dret, sí be ja se més ho menys com s’organitzen les abelles, un bon dia en vaig interessar de com s’organitzem nosaltres, les societats, es a dir nosaltres entre nosaltres, no m’agrada fer valoracions i transpolaritzar la organització de les colònies d’insectes -abelles-, i comparar, però es inevitable, veig la nostra conjuntura actual en Europa, com la d’un colmener que sols s’ ha preocupat de treure tota la mel -reserves econòmiques- dels seus ruscos sense la previsió de la sostenibilitat de les seves colònies -Estats membres- en un futur, no haver valorat la eventualitat de les floracions- inestabilitats dels mercats-, i doncs ací estem, amb els ruscos buits i sense mel per poder mantindre la població en condicions.

Per a finalitzar pense que com a dia de reflexió no estaria malament llegir aquest article del Pais d’avui, el veig bastant aclaridor, o al menys així meu fa entendre ami personalment.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/sentido/tiene/votar/elpepuespcat/20111119elpcat_6/Tes

Salutacions.

El problema no son los mercados financieros (Muy recomendable)

El problema no son los mercados financieros (Muy recomendable).

LA MORT D’UN AMIC.

La República Independent del Bolillo , no ha perdut un amic, sols ha mort. Ha sigut traspassat, no podem dir que l’hem perdut sols ja no tindrem la seva companyia.

La vida segueix el seu camí impassible, implacable, i a mesura que ens fem grans, inexorablement es perden amics, no mai es pots acostumar, encara que siga Llei de vida, sí, injusta quan el trajecte acaba abans del viatge, sobtadament. A mesura que et fas gran, d’una manera inexorable vas perdent algun amic. Mai et pots acostumar, saps que es llei de vida, saps que la mort, la Gran Amiga, La Parca, ens espera a tots a cada volta del camí, es igual, el que fages sempre ve de nou. S’ha mort un amic de la infància.Ja no ens vorem per especular sobre qualsevol dubte seriós o tonteria, es igual, ell i jo sabíem que hi érem, sense interés, sense obligació, ahí estàvem.

Però, ens queden els records i aquests, mentres permaneixen , l’amic no es mort del tot. Viu dintre nostre, en el record,recordem els seus gestos, el seu caràcter dissimulat, la seva disposició a no ofendre, sense contrapartida.
Adéu Pelu…nosaltres desapareixem però vivim en el record, les serres romandran, el seu ritme és altre, elles son un bell desordre natural on habitem temporalemnt, nosaltres som mig animal i mig Déu, l’animal torna a la terra, el Déu, es difumina en el blau del cel de setembre.
Salut i República.

L’exèrcit imaginari.

Per aconseguir una unitat operativa i eficient d’un estat amorfo_llegiu que estat hi és en minuscules_

en la República Independent del Bolillo cal una necessària i impecable organització i una administració racional de forces eficientment disponibles: ” arros, bajoques, bacallar, carn del temps, i un bon foc

En altres paraules disciplina: necessaria per poder cuinar, amb perfecta precisió.

La disciplina es obvi que s’aconsegueix amb una perseveració, bé siga amb un cúmul d’errors o frustracions, però sempre amb la fluïdesa del pas del temps i de la disposició epicúria del moment experimental de la vida personal i intransferible, ja que Déu, creació, vida, és una manifestació d’alegria i llum, o un bon ví, tot el demés forma part del fem del substrat negatiu, del caos quàntic i exponencial fractal…tot una metafísica musical, que insistint és converteix en un ordre perfecte .

Es obvi doncs que per tot això existisca una personalitat forta, una gran personalitat, que dirigisca i guie, unifique l’energia de tots, resumint una especie de director d’orquestra: per a que tot ingredient armonitze.

Si be doncs una vegada aconseguit l’èxit, és necessari no abandonar-se a la soberbia i suficiència, ni voltarse injust i intolerant, ja que la força neix amb generositat, treient aflorant les nostres posibilitats ocultes, sempre amb conducta sàbia…però en la República som valencians d ‘una suposta i ben entesa nacionalitat catalana, que ho solucionem tot amb una bona paella, això  sí amb l’arròs sofregit primer, que al que li agrade el bon arròs en paella…sempre ho tindra en compte, si el seu paladar és esquisit, que la  bona paella te l’arròs primer sofregit… no bullit.

Eres lo que piensas

Mahatma Gandhi

Cuida tus pensamientos
porque se volverán palabras.

Cuida tus palabras
porque se transformarán en actos.

Cuida tus actos
porque se harán costumbre.

Cuida tus costumbres
porque forjarán tu carácter.

Cuida tu carácter
porque formará tu destino.

y tu destino, será tu vida.

La comunitat dels homens

La República amaneix fresquívola, amb cel empedrat, que prompte el sol aclarira inclement.

La sensació avui es d’estar rodejats de gent de poc valor, que s’impacienta i inquieta, que trama contra nosaltres, mentre nosaltres s’enfonsem ells prosperen. Es un moment de triomf de la mediocritat, que ha conquerit als febles i els arrastra. La desconfiança és la regina, desunió d’esperits, confusió.
El mediocre, l’incapaç, els pitjors, emboliquen, fan i desfan al seu plaer…els millors no poden col·laborar amb ells ja que els seus fonaments no són els correctes, i tot i això no permeten ser apartats, ni tan sols cedeixen davant les adulacions, d’unes perspectives més brillants; senzillament es retiren amb la consciència tranquil·la i romanen silenciosos.

Ni tan sols hi ha avantatges per a la honestedat, els bons temps se’n van, abatiment sobre la terra, els cel no acompanya, en els interiors regna el negatiu, en el exterior l’horitzó positiu…l’aroma del café retorna poc a poc el dia estiuenc al seu lloc, en La Vila els Berberiscos intenten fer comprendre al cristians, però no sé sí el “nardo” serà suficient amb els seus efectes enaltidors i embrutidors per a aconseguir l’equilibri.

Porte un any de cul…i el Camps m’ha fotut el blog.

http://www.directe.cat/noticia/165672/francisco-camps-dimiteix

Després d’aquesta fantàstica noticia, tindre que canviar el comput de l’era del blog, este tio no en fa una bona…be canviarem “lo d’era Camps, i espere no tindre que posar era Rita, la Barberà, la valenciana, la de tota la vida…mira que sí el mal dels valencians, són els valencians de “tota la vida”, ja seria “manda güevos!! Senyor Trillo.