Category Archives: Uncategorized

Mediterrània

Difícilment, en dies de calor com aquest ens podem deixar de banda les ganes de fer un bon bany, jo ho faig al toll de la Font Major, sempre recordant la mediterrània, una vegada posat a remulla me’n adone que en manca la sal, i eixa proximitat al gran toll, en porta a assumir records i la diversitat de  la qual estem fets, la diversitat mediterrània.
La pujada de pressió a la que sotmet l’aigua freda (uns 14º), fa que el meu cós en porte a anar fent elucubracions tant fantàstiques ,especulatives o reals, sense poder donar una seguida quantificable, tan d’acord al pensament anglosaxó, tant pràctic i prosaic, donant forma a la vida, solucionant problemes tècnics, organitzatius, pràctics en definitiva, quantificables, molt allunyats del meus pensaments poètics, els anglosaxons la prosa els permet sobreviure, a nosaltres els mediterranis la poesia es vida, integrem l’art de viure a la poesia de la vida, aquestes paraules són record de lectures de Cassano, el humus dels records en porten a racons oblidats de la memòria.

Demà després d’assumir aquestos pensaments d’aigua fluvial, abans que el record esllavís,  impregne a d’aquestes fredes i clares aigües que viatgen cap a la mar, entre barrancs profunds i que dibuixen el cos d’una serpent entre les valls, intentaré arribar jo abans, a l’empenta de les ones blavenques, a les costes de la antiga Alonis.

Demà pot ser els meus pensaments seran d’epopeies, les ones escumoses de l’anomenada mar mediterrània mormolaran en les meves orelles que el mateix que ens uneix ens separa, concebre aquest pensament és difícilment una necessitat lineal, és una paradoxa , és un pensament dialògic, que assumeix al temps en complementàrietats i antagonismes…la Mediterrània és així , i per concebre-la hi ha que tindre en compte que és una mar de comunicació, unes vegades conflictiva altres de tolerància , altres de fanatismes , monoteista, politeista, que en un principi és fa democràtic i civilitzat en Atenes allà pel segle V, i sí, un espai tan menut, tan reduït com aquest toll en fa tindre, contindre aquestos pensaments.
Ja tornat en si, ja fora de l’aigua purificadora, després del bany tant transgressor de la realitat present, m’alce , m’eixue amb la tovallola, mire al voltant i assumeixo el bucle temporal , relaxat, certament mire de reüll als voltants, l’aigua raja, els baladres colonitzen la riba, la penya s’alça magnificent , en mira , des de allà dalt, es precipita esquerpa al buit, fins caure de sobte amb un reflex, en la superfície de l’aigua minsa del toll.

Esparrelló

YouTube – A espatlles de gegants

YouTube – A espatlles de gegants.

La República d’un poble que lluita per la Llibertat.

Pot ser som fills d’un poble que no volgué reis, sinó prínceps elegits per ciutadans que de dret eren lliures.

 

 

YouTube – THE LAST OF THE MOHICANS ♫ Soundtrack El Ultimo Mohicano

YouTube – THE LAST OF THE MOHICANS ♫ Soundtrack El Ultimo Mohicano.

Hasta 80.000 alumnos más de Infantil y Primaria estudiarían en valenciano si hubiera oferta suficiente. Las Provincias

Hasta 80.000 alumnos más de Infantil y Primaria estudiarían en valenciano si hubiera oferta suficiente. Las Provincias.

Sáhara y el derecho Internacional

Sáhara y el derecho Internacional.

La Rebelión Del Maestro Horchatero – [CEPRID]

La Rebelión Del Maestro Horchatero – [CEPRID].

Cumbre del Clima / Camino a Cancún (México) 2010

Cumbre del Clima / Camino a Cancún (México) 2010.

Una dueña de suelo en un PAI denuncia al ex alcalde de Sella · ELPAÍS.com

Una dueña de suelo en un PAI denuncia al ex alcalde de Sella · ELPAÍS.com.

Qui mal va mal acaba, mira que teu deia Visantet, i tú erre que erre, rien-te de les persones que et demanaven ajuda com alcalde.

Barberá prohíbe tocar el himno de Riego en el cementerio · ELPAÍS.com

LA DICTADURA ENCOBERTA DE PP, AL PAÍS VALENCIÀ.BAIX LA CONNIVÈNCIA DEL PSOE

Barberá prohíbe tocar el himno de Riego en el cementerio · ELPAÍS.com.

El Pi de Formentor

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l’eterna primavera,

i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d’aromes sa testa consagrada

i li donà per trone l’esquerpa serralada,

per font l’immensa mar.

Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,

no canta per ses branques l’aucell que encativam;

el crit sublim escolta de l’àguila marina,

o del voltor que passa sent l’ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel,

té pluges i rosades i vents i llum ardenta,

i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge;

domina les muntanyes i aguaita l’infinit;

per ell la terra és dura, mes besa son ramatge

el cel qui l’enamora, i té el llamp i l’oratge

per glòria i per delit.

Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades

i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,

llavors ell riu i canta més fort que les onades

i vencedor espolsa damunt les nuvolades

sa cabellera real.

Arbre, mon cor t’enveja! Sobre la terra impura,

com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…

oh vida, oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l’altura com l’arbre els penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquiles ‘niran per la ventada

com l’au dels temporals.
Miquel Costa i Llobera