LA MORT D’UN AMIC.

La República Independent del Bolillo , no ha perdut un amic, sols ha mort. Ha sigut traspassat, no podem dir que l’hem perdut sols ja no tindrem la seva companyia.

La vida segueix el seu camí impassible, implacable, i a mesura que ens fem grans, inexorablement es perden amics, no mai es pots acostumar, encara que siga Llei de vida, sí, injusta quan el trajecte acaba abans del viatge, sobtadament. A mesura que et fas gran, d’una manera inexorable vas perdent algun amic. Mai et pots acostumar, saps que es llei de vida, saps que la mort, la Gran Amiga, La Parca, ens espera a tots a cada volta del camí, es igual, el que fages sempre ve de nou. S’ha mort un amic de la infància.Ja no ens vorem per especular sobre qualsevol dubte seriós o tonteria, es igual, ell i jo sabíem que hi érem, sense interés, sense obligació, ahí estàvem.

Però, ens queden els records i aquests, mentres permaneixen , l’amic no es mort del tot. Viu dintre nostre, en el record,recordem els seus gestos, el seu caràcter dissimulat, la seva disposició a no ofendre, sense contrapartida.
Adéu Pelu…nosaltres desapareixem però vivim en el record, les serres romandran, el seu ritme és altre, elles son un bell desordre natural on habitem temporalemnt, nosaltres som mig animal i mig Déu, l’animal torna a la terra, el Déu, es difumina en el blau del cel de setembre.
Salut i República.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s