La comunitat dels homens

La República amaneix fresquívola, amb cel empedrat, que prompte el sol aclarira inclement.

La sensació avui es d’estar rodejats de gent de poc valor, que s’impacienta i inquieta, que trama contra nosaltres, mentre nosaltres s’enfonsem ells prosperen. Es un moment de triomf de la mediocritat, que ha conquerit als febles i els arrastra. La desconfiança és la regina, desunió d’esperits, confusió.
El mediocre, l’incapaç, els pitjors, emboliquen, fan i desfan al seu plaer…els millors no poden col·laborar amb ells ja que els seus fonaments no són els correctes, i tot i això no permeten ser apartats, ni tan sols cedeixen davant les adulacions, d’unes perspectives més brillants; senzillament es retiren amb la consciència tranquil·la i romanen silenciosos.

Ni tan sols hi ha avantatges per a la honestedat, els bons temps se’n van, abatiment sobre la terra, els cel no acompanya, en els interiors regna el negatiu, en el exterior l’horitzó positiu…l’aroma del café retorna poc a poc el dia estiuenc al seu lloc, en La Vila els Berberiscos intenten fer comprendre al cristians, però no sé sí el “nardo” serà suficient amb els seus efectes enaltidors i embrutidors per a aconseguir l’equilibri.

Advertisements

3 responses to “La comunitat dels homens

  1. ni tan sols cedeixen davant les adulacions, d’unes perspectives més brillants; senzillament es retiren amb la consciència tranquil·la i romanen silenciosos…no es pot dir millor

  2. Gracies Glo…excusa la moderació no domine el editor i no sé com dixr-lo obert sense censures.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s