L’eterna lluita…

Dia de vent terral, pase una estona llegint un article de fa uns dies en la  premsa  en la Vanguardia , el senyor Rubalcaba, uns dels de classe dominant en la bicefàlia partidista de govern, que controla els territoris Ibèrics, entre d’ells la República del Bolillo, ara se li ompli la boca amb soflames de canvis en el sistema electoral per a igualar-se amb Alemanya, novament tenim que suportar la injusta paraula de boca dels polítics, paraules sense fons, buides sense efecte jurídic, com sempre, paraules i més paraules, per poder comerciar amb el gran “banc” electoral, que pastura en la ignorància sense saber que seran anorreats pels grans depredadors polítics…sí no és massa exagerat ni per efectes de la calitja estiuenca,l’art 137  La Magna Carta que ens permet interpretar i aplicar llibertats, deures i obligacions, no permet un sistema electoral com el que proposa aquesta senyor, a no ser que siga reformada, sinó en la seva totalitat , en una gran mesura que propose una distribució del territori que comprén i delimita el redactat i escrit en el document constitucional, que vulguem o no, per a uns sagrada, per a altres , santa sanctorum, per a altres opus domini, o per a altres imperatiu legal, es el que de moment ens protegeix i mantén un Estat de Dret, que regula,organitza i disposa la convivència entre els ciutadans.

Ara clar sí suposadament el poder rau en el poble Sobirà tenim un problema, que es diu “partitocràcia”, efecte que fa que el partits polítics siguen una mena d’espècie d’empresa privada amb dret de “pernada”, o el que és el mateix subvencionada per l’Estat, i que és premiada quant més vots obté en els comicis, i de pas governarà o no, però Ja te part del seu ingrés cobert, i sí li cal efectiu instantani recorrerà a les banques privades, amb crèdits a costa dels inversors privats i dels ciutadans que tenen que votar, en definitiva mai juguen amb capital propi, aquesta distinció actualment no es pot fer entre un partit i altre, tots juguen a la mateixa, mals temps corren per al poble.

De les fundacions ja parlarem en altra ocasió, en definitiva reitere actualment el discurs de tots els partits , són soflames per mantindre la empresa, paraules disfressades de justícia social, de igualtat, i no sé quantes coses més, que no es sostenen, en han deixat en mans de les grans estructures capitalistes, i avui més que mai, pense sí ser assalariat es un fi del dret dels treballadors o un mal endèmic del capital, ja que un i altre si ho mirem detingudament són inseparables, serà per això que el partits en els seus estatus, no parlen de treballadors? En suma, el capitalisme i el treball assalariat són inseparables. El treball assalariat permet al capitalista crear la plusvàlua i els salaris constitueixen l’únic mitjà pel qual, a través del consum, els capitalistes poden realitzar aqueixa plusvàlua. No hi ha capitalisme sense treball assalariat, i menys es pot pensar-se en un capitalisme puixant amb taxes de desocupació crònica, amb un empobriment creixent de totes les classes treballadores i els jubilats, i perspectives nul·les de treball per als joves com les actuals.

En la República cau la poca nit, el vent terral se’n va cap a la mar…i pense quants segles caldran per aconseguir la Llibertat, que no la independència, per que per a ser independent primer hi ha que ser lliure.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s