juliol

Juliol, fortes calorades, els dies en la República transcorren sense cap interes, tot esta baix control, la administració segueix amb les seves tasques diàries, avisos , incidències, reparacions, funcionariat de lliure assignació…l’estiatge sembla silenciar, emmudir , les conflictes en les grans metròpolis distants, en les llunyanes planes que sorgeixen de la mar, i que al mateix temps obliden que són de la mar.

Els comerciants pugen darrerament a oferir productes, que els indigetes no acabem de entendre per a que serveixen,  moltes vegades són productes excusa, és el recel que tenim, pensem que venen a vorer la nostra millor i cobejada riquesa, el paisatge, els roquers, els racons amagats i humits i com no, els brulls d’aigua que sàviament ens administra el ventre  subterrani i misteriós del aqüífer , record de  neu arreplegada  durant l’hivern.

Ells ens diuen que som uns desconfiats, gent egoista que dorm un són antic, que no volem evolucionar, però la veritat és que no mirem pels mateixos ulls, ells on nosaltres veiem verd de vida , ells veuen verd de paper timbrat…però la serp ja fibla fa massa temps, els perfums, especies, alajes , espills, i altes estris que fins ara no ens calien ara resulten imprescindibles, ja no tenim prou amb el que ens ofereix la República, ara ens cal paper timbrat, per poder canviar per coses que fins ara no calien, ja no fem les coses per una utilitat, ara acabem fent-ho per inutilitat.

Certament el conflicte és imminent, les potències que dominen les grans metròpolis al nostre voltant tenen dos caps visibles, el cap  Espartà i el cap Atenenc, la democràcia es sustenta en el domini material defensat per les classes militars i polítiques de característiques variades.

Però, no tot és dèria en la República,  mirant ben a terra, sense grans desitjos de grandesa, hi han un habitants que sempre m’han despertat gran curiositat un cargols de molla negra i closca blanca Immaculada, mal anomenats “judios” per el populus, no se ben be si per el color de la carn o que no són bons per aguisar, be, ninguna  de les exposicions en convenç, senzillament és un Sphincterochila candidissima, mol·lusc gasteròpode, terrícola, comú en els ambients esteparis, un habitant originari, que passa desapercebut, i subsisteix a les successives  onades de la civilització sistèmica i depredadora…la República és així,  un endemisme davant la imminent incursió invasiva de coses inútils sense sentit, una República sense grans eloqüències megalòmanes, però amb menudes coses de gran valor…el sol s’ajaça per tot el camp adormit, com deia el poeta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s