Imatge

La terra dels vençuts

12244430_10153354386222746_6662813366103089669_o

Imatge

Flores de almendro

Flores de almendro

El robatori del segle, o la màfia estatal espanyola

El jutge Ruz imputa als gerents de Sacyr pel Cas Bárcenas Cita com imputat també al gerent del PP a Castella-la Manxa, José Ángel Canyes Determinarà si els diners va ser un suborn per a l’adjudicació d’un contracte de brosses http://cort.as/7GcP

Abril de 2013, Manuel Manrique, l’enginyer andalús El president de Sacyr accedeix al consell de la petroliera Repsol, per a sustutuir a Juan Abelló, que va vendre la seua participació del 9,62% en el grup de infraestructurasSe preveu que aquest dimecres s’incorpore al consell d’administració de la petroliera Repsol, en la seua qualitat de president de Sacyr, per a substituir a Juan Abelló, qui el mes passat va anunciar que venia el seu 9,62 de participació en el grup constructor per 70 milions d’euros, amb el que deixava de ser soci de referència http://cort.as/7H9r

Noticia de Junio de 2013, Sacyr confía en quitarse este año el lastre de Vallehermosohttp://cort.as/7H9d Sacyr estudia distintas opciones para rebajar al mínimo posible este mismo año la exposición al negocio inmobiliario, donde acumula más de 1.200 millones de deuda.

Sacyr vallehermoso tiene mucho en sus tripas que los de a pie no sabemos, primer punto, ¿quienes son los accionistas de Sacyr?, aquí va la lista, http://cort.as/7EyA Se pueden ver nombres muy conocidos, las grandes fortunas de este país, ligadas a Pemex, Repsol,Vodafone, laSexta, y un sin fin de empresas relevantes.http://cort.as/7EyB , http://cort.as/7EyC , http://cort.as/7EyD , http://cort.as/7EyE ,

http://cort.as/7F-Y Estos links, en los que algunos de esos inversores han saltado de Sacyr a lo largo de 2013, da una idea del futuro que ya tenía esta empresa. Por otro lado y no menos importante, aquí va una lista de los bancos y cajas que tienen acciones en Sacyr, BBVA, BANKIA,MARE NOSTRUM, UNICAJA, CAIXAGALICIA, y algunos más, la mayoría nacionalizados ya por el rescate, y que casualidad, que en diciembre de 2013 Sacyr decide en su consejo que estos bancos ya pueden vender sus acciones, http://cort.as/2zEn antes no podían debido a un acuerdo. De lo cual deducimos que Sacyr, como tantas otras, es pura especulación de las grandes fortunas de este país, y ya toca mudar la piel e ir a por otra presa

La Justicia francesa decidirá tras las elecciones si hubo concertación de Sacyr en EiffageEl tórrido affaire Sacyr-Eiffage se dilucidará, al igual que un eventual asalto de EDF sobre Iberdrola, después de las elecciones generales españolas del 9 de marzo. El Tribunal de Apelaciones de París se pronunciará el dos de abril sobre si Luis del Rivero concertó con al menos otras seis sociedades el control de Eiffage, tal y como sostiene el gendarme bursátil galo, la Autorité des Marchés Financiers (AMF). En ese caso, Sacyr se vería obligado a lanzar una OPA en metálico sobre el porcentaje que no controla de la francesa a 127,29 euros por acción, cuando ayer cerró a 58,86.

Tras varias semanas de investigación, la AMF aseguró tener suficientes pruebas para asegurar la existencia de un acuerdo entre Sacyr y al menos seis sociedades ibéricas. E hizo públicos sus nombres: las compañías Opera Bona y Prima Domus servían de punto de partida para cinco empresas que, juntas, ostentan el 5,22% de Eiffage, con el que Sacyr habría franqueado el 33,33% de la compañía sin lanzar una OPA. Opera Bona, dedicada al cultivo y con domicilio social en Lo Romero, Alicante, está participada al 20% por Actividades Inmobiliarias y Agrícolas, que preside Luis Fernando del Rivero Asensio junto a Carmen María del Rivero Martínez y administra Carolina del Rivero Martínez. En Prima Domus ejerce como consejero delegado Luis del Rivero junto a Mariano Roca Meroño, como presidente Jorge Cañamas Mauri y como vicepresidente José Manuel Loureda Mantinan. http://cort.as/7GLv

Noticias de julio pasado, los antiguos socios de Sacyr van desprendiéndose de sus activos. Fuerte aluvión de fondos en Sacyr tras la salida de Abelló y las cajas Generali, Norges, Henderson, Verrazzano, Fonditel y Mutuactivos se suman a THS y Blackrock El capital flotante ha pasado del 26% al 56% en los últimos 12 meses http://cort.as/7GdWhttp://cort.as/7GdW

historial del actual presidente de Sacyr, lo mejor está al final, donde están las fotos de la Espe y el presidente inaugurando obras públicas. http://cort.as/7GbU

Con este hilo tan interesante, http://cort.as/7GMS , se puede apreciar el entramado en Murcia y Alicante, y esto solo es una pequeña parte de Sacyr.

El Principi

Anguniós, desesperat, caminava sols esperant un miracle, un miracle que mai es produïa. Al  caminar anava soltant-li les idees a poc a poc amb fluïdesa calmada, era proporcional a les gotes de suor que li rodolaven pel cos… una gota una idea, una imatge un desig frustrat, cada revolta del camí li anava fent un regolf d‘emocions passades en la seva ment, cada vegada més clara, alleugerida de toxina del contacte amb els pensaments imposats, per una societat malaltissa. De sobte al mirar cap amunt es troba amb la imatge imponent OLYMPUS DIGITAL CAMERAd’una mole immensa de pedra, coronada  d’un blau net, pur, amb un cristal·lí i transparent glop d’aire, va obtindre eixa resposta que cercava constantment, ell, era part indissoluble de la pròpia creació, descobrí el prim fil que l’unia amb el cel i la terra. Es descobrí com a part del temple, com a temple propi, un munt de substancies ballant sota el mandat de la llum. La terra en aquells moments es sublimava en forma de serres caòtiques organitzadament i vestides de verd cap el buit del blau cel. L’estat de gràcia el tornava a besar, incomprensiblement  una successió de xifres li determinaven com eren les coses que l’envoltaven, una rere l’altra anaven com en una partitura de xifrat musical donat forma als pensaments, I l’orquestra de les emocions materialitzaven el sol que trepitjava amb els seus peus. El retorn sempre era el mateix, com aquelles visions, eren explicables  per als que el rodejaven. Difícilment podria compartir aquelles visions, doncs no eren quantificables en béns materials, ni tan sols en una historia digna de contar, per als mortals allò era deliri, inexplicable producte d’un descarrilat necessari. De retorn cap a casa el sol s’amaga pel ponent i tot es torna immaterial les ombres engolen la força del dia en un prim fil de llum esmorteït.

Torna a ser igual, torna a l’ombra de la casa comuna.

meteoillesbalears

Segurament ens trobam dintre del període més fred d’aquest hivern, amb una cota de neu prevista per demà que pot baixar fins als 300m. A part del fred, avui horabaixa mirant els models meteorològics hem detectat moltes coses interessants, i per això, m’he engrescat a començar a escriure aquest tema.

Tant sigui una anàlisi com una predicció, el primer que s’ha de consultar és un mapa sinòptic (aquell que ens permet veure la posició dels centres d’acció). Per tant, en primer lloc adjuntaré tant l’anàlisi de les 12z com la predicció per demà a les 12z del mapa sinòptic elaborat per UKMO, i que podem trobar al web d’Infomet

Què hi veim? Anticicló centrat a l’àrea de les Açores, amb certa tendència a allargar-se en direcció N-S, i una baixa centrada a la zona de la Mar Adriàtica, com a figures isobàriques més importants per les Illes. Entre aquest…

View original post 754 more words

Bon dia.

Una busca acaba d’entrar-me a l’ull esquerro, la molèstia es insuportable, la sensació es de tindre un grapat de figues de pala omplint tota la existència que en rodeja.

Per fi, toca, ja se’n ha fer la ma, hi ha que vorer una cosa tant insignificant i la causa de tots els mals del món s’han reproduït en un instant, maleït vent de ponent eixut i fred, incordi desestabilitzador.

De totes maneres renegar de tal vent, no paliarà la insuportable contaminació d’anys i segles, necessitem eixe vent que pentine i desparasite el nostre paradís cavallonat acaronant a la mar.

Cabellera martafellada, rulls negres metal·litzats, espurneja  la tènue llum del sol vidriós sobre les pedres blaves mullades, verd viridiana, glauques oliveres, pins erts en l’ombria empinada.

Net, menut i nirviós trànsit d’un nuvol que cluca l’ull darrere d’un morro llomat, serres que dibuixen línies caòtiques incertes, gramàtica  d’una llengua desconeguda ininterpretable, òbric la finestra un glop d’aire espès net i renadiu, en descobreix, que tot és una vigília, que tot era imaginat, un nou matí desperta i em porta la realitat del teu cós nu, ple de paisatges eterns, rodons suaus, un café calent deixa caure lleument un xafogós estel, i jo decididament et done un bes, i em faig invisible acaronant els  paisatges del teu cós nu.Imatge

Intempus.

Volen espurnes de les llars, trajectòria erràtica, fum blau que es difumina en l’espai, nit blava plena d’estels, lluna que minva, música que llunyana ningú escolta.
Aventures incertes, llocs inexplorats, gent que brama per que acaba l’any, gent que brama de fam, gent que viu l’oblit, temps sexagesimal, necessari per a calcular el benefici d’allò material, espais de països artificials, trista esperança, d’allò que temps perdre…i de sobte et ve el batec poregós, d’un cor, dels cors, de tot un cor, mires i veus uns ulls, la flam espurneja, la taula esta parada, la llar crema la llenya morta d’un arbre antic, el fum puja calent per la xemeneia, i les espurnes tornen a difuminar-se en l’espai infinit del cel nocturn, roda la roda del temps, i la nit passa, les nits passaran, em donaràs la ma, i tots dos junts, anirem cap a l’aventura, aferrats de la ma en la vida, sempre dispostos a lluitar, a créixer evolucionant, cap drac , cap cabòria incerta i cap mal ombra ens farà perdre l’objectiu de la vida en llibertat.

Sempre, en qualsevol racó dels records existeix eixe minúscul i incert regust a haver viscut totes les vides, tantes vides, i més enllà encara hi ha més camí que recórrer, batega el cor amb revolta maror, d’un camí incert, que més encoratjador, que allò que encara no has assaborit, la nit freda del darrer any, es precipita incòlume cap als teus pits, i el bosquim dorm,als obacs de les serres de pedra blava, m’aferre a la teva ma i camine subtilment cap a l’estança càlida on roman la llar, que crema l’arbre mort, amb flaire de les flor i fulles que ja han passat, altres anys, altres dies , altres vides.

Xucla càlidament el foc ascendent precipitan-se novament cap al cel de la nit estrellada, les espurnes tremoloses, incertes…fum…nit…camí infinit.Imatge

Sotmetiment de la vella Europa als mercats.

Ben bé a la vista del que corre en aquestos dies ja es pot afirmar  que és una realitat constatable, la democràcia esta sent substituïda pels mercats. Es delirant vorer dia a dia com les noticies dels mercats de valors ens parlen de ruina imminent als Estats de la Unió Europea, o la vista de la situació deuria de dir-li Comunitat Econòmica a seques, ja que no hi ha interès de valorar com protegir els drets dels ciutadans en general, que són els que en darrer termini acabem pagant les situacions de gestions defectuoses, de governs siguen del color polític que siguen. La situació al meu parer ve donada per el poc interes en general dels mandataris Europeus en fer realitat una Europa de ciutadans -reitere-, i dedicar-se exclusivament a generar una unió financera de beneficis, i ací tenim el resultat. Una situació de pura i durament mercantil sense un recolzament clarament democràtic.

Es difícil des de la postura d’un humil apicultor, que es el que sóc de moment, i es el que sustenta – malauradament afectat com no per la crisi- la meva projecció de creixement personal en aquesta carrera de dret, sí be ja se més ho menys com s’organitzen les abelles, un bon dia en vaig interessar de com s’organitzem nosaltres, les societats, es a dir nosaltres entre nosaltres, no m’agrada fer valoracions i transpolaritzar la organització de les colònies d’insectes -abelles-, i comparar, però es inevitable, veig la nostra conjuntura actual en Europa, com la d’un colmener que sols s’ ha preocupat de treure tota la mel -reserves econòmiques- dels seus ruscos sense la previsió de la sostenibilitat de les seves colònies -Estats membres- en un futur, no haver valorat la eventualitat de les floracions- inestabilitats dels mercats-, i doncs ací estem, amb els ruscos buits i sense mel per poder mantindre la població en condicions.

Per a finalitzar pense que com a dia de reflexió no estaria malament llegir aquest article del Pais d’avui, el veig bastant aclaridor, o al menys així meu fa entendre ami personalment.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/sentido/tiene/votar/elpepuespcat/20111119elpcat_6/Tes

Salutacions.

El problema no son los mercados financieros (Muy recomendable)

El problema no son los mercados financieros (Muy recomendable).

LA MORT D’UN AMIC.

La República Independent del Bolillo , no ha perdut un amic, sols ha mort. Ha sigut traspassat, no podem dir que l’hem perdut sols ja no tindrem la seva companyia.

La vida segueix el seu camí impassible, implacable, i a mesura que ens fem grans, inexorablement es perden amics, no mai es pots acostumar, encara que siga Llei de vida, sí, injusta quan el trajecte acaba abans del viatge, sobtadament. A mesura que et fas gran, d’una manera inexorable vas perdent algun amic. Mai et pots acostumar, saps que es llei de vida, saps que la mort, la Gran Amiga, La Parca, ens espera a tots a cada volta del camí, es igual, el que fages sempre ve de nou. S’ha mort un amic de la infància.Ja no ens vorem per especular sobre qualsevol dubte seriós o tonteria, es igual, ell i jo sabíem que hi érem, sense interés, sense obligació, ahí estàvem.

Però, ens queden els records i aquests, mentres permaneixen , l’amic no es mort del tot. Viu dintre nostre, en el record,recordem els seus gestos, el seu caràcter dissimulat, la seva disposició a no ofendre, sense contrapartida.
Adéu Pelu…nosaltres desapareixem però vivim en el record, les serres romandran, el seu ritme és altre, elles son un bell desordre natural on habitem temporalemnt, nosaltres som mig animal i mig Déu, l’animal torna a la terra, el Déu, es difumina en el blau del cel de setembre.
Salut i República.