Per aconseguir una unitat operativa i eficient d’un estat amorfo_llegiu que estat hi és en minuscules_
en la República Independent del Bolillo cal una necessària i impecable organització i una administració racional de forces eficientment disponibles: ” arros, bajoques, bacallar, carn del temps, i un bon foc
En altres paraules disciplina: necessaria per poder cuinar, amb perfecta precisió.
La disciplina es obvi que s’aconsegueix amb una perseveració, bé siga amb un cúmul d’errors o frustracions, però sempre amb la fluïdesa del pas del temps i de la disposició epicúria del moment experimental de la vida personal i intransferible, ja que Déu, creació, vida, és una manifestació d’alegria i llum, o un bon ví, tot el demés forma part del fem del substrat negatiu, del caos quàntic i exponencial fractal…tot una metafísica musical, que insistint és converteix en un ordre perfecte .
Es obvi doncs que per tot això existisca una personalitat forta, una gran personalitat, que dirigisca i guie, unifique l’energia de tots, resumint una especie de director d’orquestra: per a que tot ingredient armonitze.
Si be doncs una vegada aconseguit l’èxit, és necessari no abandonar-se a la soberbia i suficiència, ni voltarse injust i intolerant, ja que la força neix amb generositat, treient aflorant les nostres posibilitats ocultes, sempre amb conducta sàbia…però en la República som valencians d ‘una suposta i ben entesa nacionalitat catalana, que ho solucionem tot amb una bona paella, això sí amb l’arròs sofregit primer, que al que li agrade el bon arròs en paella…sempre ho tindra en compte, si el seu paladar és esquisit, que la bona paella te l’arròs primer sofregit… no bullit.
